Va néixer el 10 de setembre de 1966 a Rellinars, un poblet de muntanya de la província de Barcelona, entre Montserrat i Manresa.

La seva família es de classe mitjana, el seu pare condueix camions de la construcció i la mare es la cartera del poble.

En Jordi Tarrés es el pilot de trial mes guardonat de la historia, amb set títols Mundials i 61 victòries en Grans Premis. Amb la seva arribada va revolucionar el Mundial de Trial, per les seves dots de pilotatge, era sens dubte el millor pilot del món, però també per la seva obsessiva capacitat de treball. Un altre dels seus mèrits es el d’haver sabut recuperar per dues vegades el títol perdut. A mes, fou el primer pilot de trial capaç de atraure diners, molts diners en el seu cas particular, a aquest esport, i tot el món està d’acord en que hi ha un abans i un després en aquest esport que coincideix amb en Jordi Tarrés.

Aquesta obsessió pel treball i per ser el millor a vegades li ha portat problemes amb gent del seu entorn, que no poden seguir al seu ritme frenètic.

Rellinars està molt a la vora de Sant Llorenç del Munt, escenari en el que cada any es disputava el Gran Premi de Espanya de Trial, una proba amb gran renom mundial, i el nen Jordi hi anava cada any amb la seva bicicleta, que ell mateix modificava per que s’assemblés a una motocicleta.

Es molt famosa l’anècdota d’un vell pòster de Bultaco, en el que apareix barrejat entre el públic un nen molt petit mirant atentament la moto que passa, la del Campió del Món Yrjo Vesterinen. Era en Jordi Tarrés quan tenia menys de deu anys.

El seu germà Francesc, mes gran, era practicant de trial, juntament amb un altre pilot del poble, Pepitu Casademunt, que va assolir un nivell bastant acceptable en el Campionat de Espanya.

A mes, la zona de Rellinars es un autèntic paradís per a la pràctica del trial, on molts cops al any, els equips oficials de marques com Bultaco anaven a la vora de can Jordi a entrenar.

Amb tots aquests precedents, no es de estranyar que l’afecció per a pilotar una moto de trial corres aviat por les seves venes.

Va començar en bicicleta, especialitat en la que va arribar a ser Campió d’Europa de Trialsin, el màxim que es podia assolir.

Però en Jordi es va passar molt aviat a la moto, ”robant-li” al seu germà per les tardes, mentre en Francesc s’en anava de barrila, en Jordi anava sol a la muntanya amb la moto.

Molt aviat el seu germà va descobrir que en Jordi tenia unes dots increïbles per a pilotar una moto, i va intentar fer el possible per que pugues competir seriosament, cosa que la família no podia pagar. Va convèncer a un taller molt influent de la zona, Motos Trueba, per que el recolzessin per a córrer. D’aquesta forma, Antoni Trueba fou el seu primer protector. Mes tard, un pilot d’aquell taller, Pere Ollé, que feia de pilot de probes per a una marca italiana, Beta, se’l va endur “d’aprenen” al mundial. Ollé vivia a mig camí entre Espanya i Itàlia, i en Jordi, als dinou anys, vivia pràcticament a la furgoneta, viatjant, menjant i dormint en una fusta entre els seients, seguint a Ollé on fes falta i un mecànic de Beta, Riccardo Bossi i la seva dona, feien les funcions de pares d’aquell nen prodigi. Ja havia deixat la seva feina de paleta amb la que es pagava les curses i tan sols vivia per a ser pilot de motos, la seva autentica obsessió: ”A mi l’únic que m’importava llavors era anar moto, la resta no em preocupava”.

Las seves enormes dots de pilotatge permeteren que triomfes ja en el seu primer any de Mundial, puntuant en alguna proba (va participar en molt poques), i al any següent va guanyar un Gran Premi acabant quart del món, per ser Campió del Món per primer cop el 1987.

En Jordi es va retirar de la pràctica activa del trial al final de la temporada 1997, passant a exercir el càrrec de director esportiu de Gas Gas, càrrec que segueix mantenint en la actualitat, formant a joves pilots que participen en el Campionat d’Espanya i del Món, amb uns resultats discrets.

Joan Carles Orengo